Vaig coincidir amb tu en un parell d'ocasions i en una d'aquestes varem poder compartir conversa. Em
vas fer sentir molt a prop teu, pot ser perquè eres molt terrenal, espontani, lliure,
i honest amb els teus pensaments. Estàvem cardant unes canyes a la Plaça
Reial i em vas proposar ser pallasso....
et penses tu que és tan fàcil fer feliç als altres.
El dia del teu funeral vaig estar amb els teus. Va ser molt emotiu, no podia ser
d’altra manera quan l’estrella eres tu. L’Esther em va dir “ha mort però ha sigut un esperit Carpe diem”, que vols que
et digui, això és el que te has portat amb el teu caràcter itinerant.
Ara només resta, si és que existeixen els Déus,
que tinguin la sort de passar-s’ho tant
bé amb el Monti com ens ho vàrem poder passar els que, en algun moment de les nostres vides, vàrem
tenir l’oportunitat de compartir una estona amb tu.
Salut, circ i pallassos!!
