Prosperity for everybody

The world, the beings, everything is transitory.

Particulary the life  of beings is fragil like a bubble.

Certain is that we will die,  unknown  is the moment of death.

Commit not one Harmful Action.

Cultivate  a Wealth of Virtues, 

Train the Mind completely.

This is the doctrine of Budha

 Happy Christmas Season and Best Wishes
for a New Beginning !!

 

Negociar en familia

Es frecuente ver como los políticos recurren a la metáfora de la economía familiar para hablar de  la  economía de país. A Mariano Rajoy, como  hipotético padre de la família Estado, lo vemos con cierta dificultad para entenderse con uno de sus hijos.

 “El Polaco” siempre ha sentido desprecio, de pequeño le llamaban con este apodo mientras que el resto de hermanos no eran ofendidos por su lengua materna.
 
Hoy parece que Vd., Sr.Rajoy, también le muestra desprecio. En las pocas ocasiones que responde a sus peticiones lo hace con negativas y amparándose  en  la Constitución, (podríamos darle el papel de "madre") que fue tutelada por el ejército y la monarquía nombrada por el dictador. Ahora, afortunadamente son otros tiempos, y si se le deja, esta como toda buena madre, dispone de una cierta flexibilidad.
.
Si Vd. se considera una persona de consenso debería dialogar con   su "hijo" con el objetivo de encontrar una buena salida,  porque con la indiferencia sólo consigue tener a un hijo en casa aunque este no viva con Vd.

Deseo no se identifique con la sentencia gallega atribuida a Castelao:  “Mexan por nós  e temos que dicir que chove ”, y se enfrente con la situación familiar a la que se encuentra por el descuido que le ha mostrado a este durante estos últimos años.

Aunque este, por su especificidad,  haya decidido tener vida propia,  provocado entre otros motivos por el sentimiento de  que cada día que pasa dispone de menos libertad. Vd. debe buscar alguna vía para dar continuidad a esos lazos afectivos. Al mismo tiempo debería estar orgulloso de que este quiera ser responsable y tener ya capacidad para decidir sus propios actos sin tener que depender del "padre". 

En otro orden de cosas, no debería utilitzar el miedo como herramienta de negociación. Usar a la "família" Comunidad Europea para amenazarle con que si abandona su casa perderá a la familia no es de recibo. Vd. bien sabe que hace  pocos años, Serbia y Croacia utilizaron métodos poco democráticos, como una guerra brutal y el  desprecio hacia los derechos humanos para conseguir su independencia. y la família, por aquel entonces, fue comprensiva y acepto la independencia de ambos. Sería incomprensible que la misma familia ahora expulsara a  “Los Catalanes” que lo único que pretenden es decidir cambiar  su rumbo,  si la mayoría de la población así lo considera,  de manera democrática. 

Y por favor, no implique a toda la "familia"  en la decisión de su "hijo” de hacerse responsable de sus actos y  dejar de ser dependiente. Entiendo que esta debe de ser una decisión tomada exclusivamente por él.
 

Acabo diciéndole que  hubiera preferido, por deferencia a Vd., escribir este post en gallego pero es vox pópuli  que no le gusta utilizar su lengua materna para comunicarse.

Confio sea  capaz de moderar la vigorosidad que, día a día, adquiere este conflicto, así como el comportamiento asertivo que recibe como respuesta a sus negativas

Todos somos emigrantes

El pasado 11 de septiembre, día de la "Diada de Catalunya" se pudo comprobar que, cada año que pasa, una mayor parte de la población que vive en Cataluña se siente catalana y defiende, esencialmente, el terrritorio que comparte.

Todos somos emigrantes - según diversas teorías nuestros orígentes  proceden del continente africano -  compartiendo  cultura y un  mismo espacio que debemos preservar, y del cual somos responsables.

Esta Diada fue una jornada festiva y familiar. Vivimos una revolución pacífica donde la diferencia de parecer no fue motivo para que existieran incidentes notorios. Ya no existe ánima aversión hacia el gobierno de Madrid por el distanciamiento que ha mantenido, en muchas ocasiones y a lo largo de los años,  con los catalanes.

Hoy en día  todas las ilusiones, los sentimientos y los anhelos están focalizados en poder disponer de la libertad para  decidir  cómo convivir y cómo gestionar los recursos que se generan.  Al fin y al cabo, la mayor satisfacción para las personas es poder dirigir sus propias vidas, y por ende tener la libertad para determinar quienes deben ser los representantes que dirijan y gestionen sus decisiones y  las de su comunidad.

Esperemos poder  dejar de oír en un periodo breve la palabra transitoria “independència” para llegar al objetivo final que es la interdependencia cohesionada.

Ahora sólo nos queda saber qué opina la mayoría.

‘Monti’, Homo viator

    L’altre dia després de dinar amb un grup d’amics es va parlar de Déu, entès com un Déu repressor. Jo no vaig dir res, però vaig recordar una frase que va dir Osho en una de les seves conferències: "Anem a deixar a Déu en Pau".  A l'hora de pagar vaig veure el  recordatori del teu funeral a la meva cartera i vaig pensar en tu i la teva trajectoria vital.

Vaig coincidir amb tu en un parell d'ocasions  i  en una d'aquestes varem poder compartir conversa. Em vas fer sentir molt a prop teu, pot ser perquè eres molt terrenal, espontani, lliure, i honest amb els teus pensaments. Estàvem  cardant unes canyes a la Plaça Reial i em vas proposar ser pallasso.... et penses tu que és tan fàcil fer feliç als altres.

El dia del  teu funeral vaig estar amb els teus. Va ser molt emotiu, no podia ser d’altra manera quan l’estrella eres tu. L’Esther em va dir “ha mort però ha sigut un esperit  Carpe diem”, que vols que et digui, això és el que te has portat amb el teu caràcter itinerant. 

Ara només resta,  si és que existeixen els Déus, que tinguin la sort de passar-s’ho  tant bé amb el Monti com ens ho vàrem poder passar els que, en algun moment de les nostres vides, vàrem tenir l’oportunitat de compartir una estona  amb tu.

Salut, circ i pallassos!!

L’ ètica pot reactivar la economia

Portem ja uns anys on  els diversos casos de corrupció  ens deixen, dia a dia,  més perplexos, tant per la magnitud  com per la gosadia de les  persones que els cometen.

Tenim personatges que presumptament s'enduen milions  d'euros a palades, els quals  no els hi pertanyen. Casos com: Bárcenas, Gürtel, Palma Arena, Urdangarin, Palau, Pallerols, ITV, Pokémon... tots farcits de  persones implicades, expertes en no saber res, i en socialitzar les culpes, les quals  “ quant més repartides estiguin més venial serà  la penitencia”.  Pot ser necesitem un cos policíal mes eficaç i una justícia més àgil i independent, on és redueixin les penes i només es privi de llibertat als delincuents fins que tornin els diners apropiats amb un increment, per exemple, de set punts percentuals en concepte de sanció.

Una revista científica americana ha fet un estudi on demostra que quant més poder té una persona menys respecte mostra davant les lleis. La relació  de casos abans mencionada n'és un exemple. 

Un dels problemes més greus d'aquestes accions de corrupció és que provoquen que diners necessaris per regenerar la  economia estiguin en  altres països, generant beneficis a entitats que no fan res per millorar el nostre teixit productiu. És més, aquestes entitats són nocives  ja que a posteriori aquests diners ens són retornats amb  interessos  fora de mercat.

La corrupció  ja és un fet a Espanya,un índex de percepció de corrupció elaborat l’any passat per la ONG Transparency International situa a Espanya en el lloc 30 del ranking del mon d’estats corruptes -quina ironia- empatada per punts amb Botswana,  però just darrera de França.

http://www.transparency.org/news/feature/a_look_at_the_corruption_perceptions_index_2012  

Per concloure vull referint-me a una entrevista feta a tres economistes de renom, on es tractava el tema de la corrupció i tots ells coincidèn en que era una lacra a combatre. La darrera pregunta que els hi feien era si alguna vegada havien fet algun pagament en negre, com podia ser una petita reparació a casa, o al taller del cotxe, i tots reconeixien que sí.

En un  principi, els diners  van ser un  ham d’estímul, ara són l’estímul en si mateix. Aquests són  la religió que dia a dia va tenint més adeptes.Pot ser ha Espanya actualment és una normalitat ser corrupte i la solució per eradicar aquesta situació no està en les persones sinó en la ètica social. Potser cal  un camp més obert i proper de comunicació, negociació i entesa, entre persones i polítics, que no son altra cosa que persones al servei de les persones. Aquesta pot ser una de les vies per recuperar la confianza de la població i millorar la economia.

 Deia Aristòtil que l'ètica té com a fita la felicitat de les persones, mentre que l’objectiu de la política és assolir la felicitat d’un conjunt social. Que així sigui!