Una bona negociació necessita més seny i menys rauxa

Ha passat un mes i escaig des de la manifestació per la independència de l’11 de setembre, ha arribat l’hora de deixar de banda la rauxa, els interessos partidistes i les demagògies, i començar a tractar amb trasparència i profunditat ,els pros i contres d’un nou escenari.

Per arribar a aquest serà necessària primerament una negociació dins del Parlament de Catalunya. Aquesta haurà d’estar fonamentada en una línea de conducta consensuada. Necessitem politics amb talent al servei del país, que alhora siguin estadistes. Que tinguin la capacitat de crear opinió, a partir de facilitar totes les dades reals possibles a la població que li  permetin a aquesta prendre una decisió coherent. Tanmateix, els tècnics que envolten als politics, a part de fer un diagnòstic, han de treballar la traçabilitat de les diferents postures i , si més no, trobar altres alternatives possibles.

El que esta clar com diu el Presidente del Consejo de Estado fins aquest darrer mes de març, Francisco Rubio Llorente: "Si desea la independencia una minoria territorializada no se pueden oponer obstáculos formales. Pero hay que averiguar la existencia, amplitud y solidez de esta supuesta voluntad popular".

http://elpais.com/elpais/2012/10/03/opinion/1349256731_659435.html

Un cop esbrinada la voluntat de la població, en cas d’obtenir-se una majoria qualificada a favor d’un altre model d’estat, només quedaria que el futur President de la Generalitat, i el President del govern central, fossin capaços de negociar, negociar i negociar. Una negociació fonamentada en el diàleg,  mai en la por. Caldria una negociació sense amenaces, i intentant treballar amb arguments en la recerca d’un acord, deixant també de fer servir el dret com un entrebanc i utilitzant-lo com un element facilitador per arribar a un pacte. Les relacions han de estar fonamentades en la confiança i la cooperació. Si  veiem el nostre interlocutor com una amenaça difícilment podrem construir valor.

La realitat ens ha precipitat a una situació on, en un termini breu de temps, caldria trobar una “bona” entesa , la qual evitaria un deteriorament de la imatge de país. L’assoliment d’una bona entesa ens permetria obtenir beneficis econòmics, polítics i socials, i sobretot, ens permetria no perdre una oportunitat històrica de mostrar al exterior que som un país amb capacitat de consens i pacte.
Potser caldria recordar que negociar vol dir:  a partir d’una fita individual, arribar a un resultat òptim per ambdues parts, el que segons el model Harward diuen win-win.

M’agradaria aprofitar aquesta plataforma per poder compartir informació amb vosaltres sobre les darreres balances fiscals de les diferents CCAA, les balances comercials, o possibles controvèrsies sobre els impostos de societats recaptats on l’empresa te la seva seu, així com d’altres dades que puguin enriquir les nostres opinions. Jo, per part meva, us deixo informació d’una entrevista que li van fer al professor Ken Rogoff, prou interessant.
http://www.expansion.com/2011/04/03/portada/1301835135.html?a=9a6c61213fba80f83d1eba145a19bfbc&t=1301917939