Portem en recessió des del segon trimestre del 2008, amb un repunt del 0.1% el primer trimestre del 2010, i s’aventura que continuarà així, com a mínim, fins els segon trimestre del 2012.
Aquest proper mes de desembre tindrem un canvi de govern, confiem que aquest vinguí amb un pensament polític totalment nou. Vull dir, que deixin d’excusar-se i comencin a resoldre els problemes de forma autònoma, jo diria fins i tot que cada autonomia assumi's les seves pròpies responsabilitats. Deixem de banda els fervors nacionalistes i centrem-nos en les nostres responsabilitats econòmiques. Deixem de ser independents per ser interdependents.
De moment no tenim clares quines seran les accions que durà a terme el nou govern, la qual cosa genera incertesa entre la població, al temps que paralitza els mercats.
Jo, per part meva, li demanaria aquest nou govern rigor bàsicament en tres aspectes:
1.
Ètica en la gestió política i control del frau fiscal. Eliminar el corporativisme, i els grans beneficis a costa de grans despeses ambientals i socials. És una paradoxa que un 1% de la població tingui el 40% de la riquesa mundial.
Hem d'evitar que les grans corporacions mundials gestionin els països mitjançant deute, suborn i si cal enderrocament de polítiques. Això d’alguna manera és la globalització.
2.
Generar riquesa de manera equitativa creant llocs de treball en programes socials per poder atendre als més desfavorits, que molta falta fa en algunes autonomies. Invertir en RDI i en noves empreses per poder disposar de béns propis sense haver d’anar al mercat exterior. D’altre banda, no deixar que es privatitzin les empreses públiques per corporacions estrangeres.
3. El més difícil:
deixar d'endeutar-se . La fórmula: no esforç, treball, ni estalvi de diners ha deixat de funcionar. S’ha acabat el demanar un Leasing a 10 anys per tenir un cotxe de luxe. Com diu Jiddin Krishanamurti:
“No és indici de salut estar adaptat a una societat malaltissa”
No hauríem de continuar amb aquesta política monetària d'incrementar l'existència monetària i expansió creditícia sense tenir una riquesa proporcional. El deute només beneficia als bancs. Aquests han aconseguit una societat esclava d'ells, pels deutes adquirits. Una manera d’enfonsar a un país en recessió és continuar generant-li més deute.
Deixem de tenir a les persones adormides per un subsidi, i donem-los la oportunitat de despertar la seva creativitat i poder- la dur a terme mitjançant el treball.
Focalitzem tota l'energia en generar llocs de treball, enlloc de dedicar esforços i diners a mantenir l’atur. Però l'objectiu bàsic és esmicolar el monopoli mundial basat, no en la vida humana, sinó en el poder corporatiu i financer.
